Molt interessant....
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/do-not-disturb-barcelo.html
Do not disturb Barceló
Amb aquest expressiu títol, agafat d'una obra laudatòria del mateix grup Barceló, Joan Buades acaba de treure al mercat un llibre que posa de manifest fins a quin punt la vertadera activitat d'alguns dels nostres "millors empresaris hotelers del món", com li agrada dir al conseller del ram, Miquel Nadal, entra de ple en la foscor de les clavegueres del sistema financer especulatiu internacional ocult als paradisos fiscals, entre d'altres negatives característiques. L'autor, Joan Buades, és el que fou diputat al Parlament per Eivissa amb Els Verds, càrrec que ocupà entre 1999 i 2003. Aleshores es guanyà fama de "radical" i "fonamentalista" i no foren pocs els que l'assenyalaren -juntament amb el GOB, és clar- com un dels motius de la derrota electoral dels partits progressistes.
Tanmateix, Buades segueix defensant allò mateix que defensava aleshores. Els que han canviat molt, i sobretot amb relació al fenomenal negoci hoteler, són els seus excompanys de viatge, que de voler implantar una mesura tan lògica com l'ecotaxa, que tant irrità les grans cadenes hoteleres, ara ni se'n volen recordar i fins i tot donen medalles a algun il·lustre hoteler que alhora és perseguit judicialment -la seva empresa internacional- a un altre país. Un canvi substancial que no ha transitat Buades. El qual, a més de ser membre del Grup d'Investigació de la Sostenibilitat i el Territori de la UIB, en els darrers anys s'ha dedicat -d'ençà de la seva retirada de la política- a les investigacions crítiques sobre el fenomen del turisme.
Dues obres (On brilla el sol: el turisme balear abans del boom -2007- i Exportando paraísos: la colonización turística del Planeta -2007-) aplanen el camí d'aquesta tercera i espectacular Do not disturb Barceló. Viaje a las entrañas de un imperio turístico (2009), que aquests dies es comença a distribuir a les llibreries. O bé, cal matisar: que s'hauria de distribuir. Si el lector el troba farà una bona inversió si el compra i el llegeix. La investigació es refereix al Grup Barceló, però no seria gaire diferent, com el mateix autor reconeix, si es tractàs d'algun altre grup d'aquests nostrats "millors empresaris hotelers del món". Hotelers, he dit? Doncs segons es miri. Perquè si qualque cosa clara amb la lectura del llibre és que aquestes transnacionals turístiques sobrepassen de molt la simple catalogació d'empreses hoteleres.
Es tracta de fenomenals complexos empresarials que tenen disposats els seus tentacles per tot, en especial als paradisos fiscals. Pel cas de Barceló, són tres empreses radicades a Suïssa i Panamà on, com diu l'autor, "curiosament no hi tenen hotels". Les sorprenents revelacions no paren, a quasi cada pàgina se'n pot trobar alguna. Com per exemple, que segons la confederació sindical llatinoamericana (REL-UITA) el grup Barceló té 29 dels 38 hotels a la regió sense cap tipus de sindicats, i això tenint en compte que de la resta n'hi ha 4 a Cuba, on el seu soci local, el Partit Comunista, obliga a la representació sindical.
O què dir de les relacions amb la famosa Halliburton Energy Services, que per ventura així dita sense més no soni de res, però segur que adquireix més rellevància en el record si es coneix -com recorda Buades- que està presidida per Dick Cheney -exvicepresident dels EUA- i que té, entre d'altres negocis, exportació de "serveis i personal" per a la massacre de l'Iraq. En fi, un llibre molt recomanable per contrastar adequadament amb les opinions, medalles i servituds que cap als "millors empresaris hotelers del món" té a bé tenir, donar i demostrar el nostre Govern
